Treballs premiats

Les centrals hidroelèctriques de Bescanó

Les centrals hidroelèctriques de Bescanó

Detall

Àmbit temàtic: ENGINYERIA I ARQUITECTURA
Edició: Premiats 2012

Àrea: Enginyeria elèctrica

Centre: Institut Castell d’Estela, Amer

Autors: Franc Massaneda Feliu

Nivell educatiu: Segon de batxillerat

Tutors: Francesc Vila Grabulosa

Per a la realització del treball m’he plantejat els objectius següents:

– Preparar una introducció teòrica a l’energia hidroelèctrica amb l’elaboració d’una maqueta que simularà esquemàticament la producció elèctrica en aquestes centrals.

– Analitzar tècnicament tots i cada un dels aspectes i les funcions de les centrals, separant aquest estudi en els diversos components de les respectives centrals, i comprovar com influeixen en la generació energètica els diferents sistemes.

– Estudiar el context, la història i el futur de les diverses centrals, així com analitzar-ne l’evolució des d’un punt de vista més cronològic.

– Intentar esbrinar la possibilitat de suplir la demanda energètica dels sistemes i serveis públics d’una població amb la producció conjunta de les diverses centrals.

– Comparar les diferents centrals segons diversos factors, i treure’n conclusions globals.

– Fer un treball pràctic en una de les centrals.

Addicionalment, també he utilitzat fotografies i citacions referents a les diverses centrals, així com gràfics comparatius i cronològics que faciliten la comprensió del treball.

La metodologia del treball consisteix a seguir el curs del riu en sentit invers, fent els estudis de les centrals en aquest ordre. És a dir, que per iniciar la recerca d’informació del treball, he començat per la Grober, ja que va ser la minicentral hidroelèctrica a causa de la qual vaig fer aquest projecte. També disposo d’un gran suport per al meu treball des d’aquesta central, ja que conec personalment el director de la fàbrica (Lluís Carbonell) i l’enginyer que s’encarrega de la central (Fermí Coll).

Un cop realitzats els estudis de les centrals en l’ordre esmentat, i per prosseguir amb l’apartat corresponent de suplir la demanda energètica dels serveis públics, vaig contactar amb l’ajuntament corresponent per aconseguir les dades de despesa elèctrica.

Finalment he preparat una bibliografia que recull tots els llibres i llocs dels quals he extret informació per a l’elaboració del treball.

Cal tenir en compte que els punts del treball referents a l’elaboració de la maqueta esquemàtica d’una central; l’estudi sobre la demanda energètica de la localitat de Riudellots i l’assaig pràctic en una de les centrals, estan en el document annex, ja que són parts separades del nucli del treball. Tot i això són fragments gens desestimables i amb molt de valor, és a dir, que cal tenir-los en compte en valorar el treball.

La realització d’aquest treball de recerca m’ha portat a diverses conclusions que m’han servit per reafirmar el meu interès envers l’energia hidroelèctrica i, en concret, les centrals hidroelèctriques properes que envolten el lloc on visc.

Les conclusions més importants a què he arribat (la resta estan recollides en el treball), un cop considerades les conclusions parcials de l’apartat anterior, són:

–     L’energia hidroelèctrica és un factor molt transcendent en el món energètic que, tot i no ser una energia que avança tan ràpid com d’altres cap a la innovació, presenta molts elements tècnics amb una quantitat notable de detalls i característiques importants que cal estudiar.

–     Fixant-nos en les centrals que envolten el terme municipal de Bescanó, i considerant les parts que fan referència a la seva història, context i situació, arribo a la conclusió que les centrals hidroelèctriques constituïen una infraestructura molt important fa uns anys, ja que permetien la continuïtat de la llum domèstica (acabada d’implantar), i era una infraestructura de volum considerable i tecnologia avançada per a l’època.

Si considerem l’estudi pràctic realitzat a la central de Grober SA, arribem a la conclusió que les centrals hidroelèctriques presenten opcions que permeten millorar el preu de venda de l’electricitat que produeixen. En aquest cas, variant la potència reactiva s’aconsegueix un preu de venda superior fruit de les bonificacions de l’empresa que compra l’electricitat, és a dir, un millor aprofitament de tot el procés econòmicament parlant.


Compartiu aquest projecte