Treballs premiats

Les relacions político-diplomàtiques entre Catalunya i Bizanci durant els segles XII-XV

Les relacions político-diplomàtiques entre Catalunya i Bizanci durant els segles XII-XV

Detall

Àmbit temàtic: HISTÒRIA/GEOGRAFIA/ANTROPOLOGIA
Edició: Premiats 2015

Centre: Col·legi Montserrat, Cerdanyola Del Vallès
Autors: Pere González Alerm
Nivell educatiu: 4t d’ESO
Tutors: Elena de Martín Rojo, Maria Santanach Romà

 

Objectius:

-Investigar i demostrar, mitjançant fonts històriques, que va haver contactes entre Catalunya i Bizanci amb una finalitat diplomàtica i geopolítica.
-Donar a conèixer les relacions bizantinocatalanes, per primer cop en un àmbit escolar, d’una manera senzilla i comprensible.
-Explicar la visió dels catalans envers l’Imperi Bizantí segons l’època històrica.
-Iniciar-me en la investigació històrica, com a pas previ d’estudis posteriors.
-Aprofundir en el coneixement històric de Bizanci.

 

Metodologia:

Per a l’elaboració d’aquest projecte de recerca, he seguit el següent procés:

1. Divisió del tema en tres grans apartats:
1.1 Història de la Catalunya medieval fins a la primera meitat del segle XV
1.2 Història de l’Imperi bizantí
1.3 Relacions político-diplomàtiques entre Catalunya i l’Imperi bizantí
2. Recerca de fonts de cada apartat
3. Lectura i resum de la documentació
4. Petit estudi del Diplomatari de l’Orient Català i de les Cròniques de Bernat Desclot i Jaume I com a punt de referència fonamental del tema treballat.
5. Entrevista amb un dels màxims especialistes del tema a Catalunya
6. Redacció del marc teòric i transcripció de l’entrevista
7. Realització de l’arbre genealògic
8. Redacció de la introducció i de les conclusions
9. Revisió del text i compaginació

 

Conclusions:

Les relacions bizantinocatalanes semblen difícils d’imaginar perquè Catalunya i Bizanci estaven molt allunyades geogràficament, però al final hem descobert que estàvem equivocats. Els reis catalans i els basileus bizantins van estar sovint en contacte. Compartien enemics comuns, com ara França o Gènova, els quals topaven amb els interessos geopolítics de Catalunya-Aragó i Bizanci per a la dominació de la Mediterrània.

Curiosament, les relacions bizantinocatalanes no es van malmetre amb la presència almogàver a Grècia, ans al contrari: es van incrementar els interessos catalans al Mediterrani oriental i Bizanci va jugar un important paper en la política dels reis catalans. Tanmateix, no hem d’oblidar que va haver moments de tensió entre ambdós estats.

Per últim, és sorprenent que quan Catalunya-Aragó entrà amb contacte amb la Roma d’Orient mostrà complicitat i admiració envers els emperadors grecs, una cosa excepcional si s’observa que Occident veia amb mals ulls Bizanci.


Compartiu aquest projecte