Treballs premiats

Les xarxes socials com a eina de predicció electoral. Les TIC com a nova forma de comunicació pel canvi social i polític

Les xarxes socials com a eina de predicció electoral. Les TIC com a nova forma de comunicació pel canvi social i polític

Detall

Àmbit temàtic: ECONOMIA, SOCIOLOGIA I POLÍTICA
Edició: Premiats 2016

Centre: Institut Ramon Muntaner, Figueres
Autor/s autora/es: Pau Ruiz Guix
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Teresa Berenguer Planas


Compartiu aquest projecte

Objectius

L’estudi es centra en la influència que han adquirit les Tecnologies de la Comunicació i la Informació (TIC) en la societat i en la possibilitat que donen les noves eines de comunicació 2.0 per expressar opinions i per actuar pel canvi social i polític.
El principal objectiu del treball és fer un anàlisi de la possible correlació entre el nombre de seguidors i likes dels partits polítics (i dels seus representants) i els resultats electorals a diferents escales. També es vol estudiar l’evolució social i política a Espanya durant el moviment 15M, el sorgiment de noves forces polítiques i com han afectat a la relació entre les dues variables analitzades.
Per analitzar la qüestió plantejada, el treball s’ha dividit en 3 grans blocs analitzant les dades en tres contextos diferents: el nacional, l’autonòmic i el local.

Metodologia

Per a determinar si existeix una relació directa entre els likes o nombre de seguidors que tenen el partits estudiats i els resultats de les votacions s’ha utilitzat el coeficient de correlació de Pearson. Aquest índex mesura la relació lineal entre dues variables quantitatives (com més proper a 1, més relació entre les variables estudiades).
A nivell nacional l’anàlisi de la possible relació entre els seguidors dels principals partits i els seus resultats electorals s’ha mesurat amb els resultats obtinguts a les eleccions generals celebrades el novembre de 2011 i també amb caràcter exploratori amb les dades d’intenció i estimació de vot resultants dels baròmetres polítics del CIS publicats al gener de 2012 i 2013 amb les dades de seguidors a les xarxes d’aquell mateix mes. A més, s’ha analitzat en profunditat el període gener-abril de 2015, que s’emmarca en 2 nous baròmetres del CIS.
El segon bloc es dedica a analitzar l’existència de la relació indicada amb els resultats de les eleccions autonòmiques celebrades en 14 autonomies el dia 24 de maig. Finalment, desprès d’un estudi a escala nacional, es va decidir veure que passava a un nivell més reduït, realitzant de la mateixa forma un estudi de cas aplicat a la meva ciutat, Figueres. En aquests dos casos, comparant dades (vots i seguidros/likes) del mateix dia 24 de maig.

Conclusions

Per concloure s’han de contemplar diversos factors i escales. A nivell estatal ens trobem que les xarxes socials determinaven amb precisió la tendència electoral de la població als anys 2011, 2012 i 2013 ¿amb uns coeficients de correlació propers a 1-, essent en aquell context d’estabilitat política una gran eina de predicció electoral. L’entrada a escena de noves forces polítiques va fer que la correlació entre les dues variables no fos tant robusta, i la gran utilització de les xarxes pels diferents partits polítics i el canvi en la percepció d’aquests segons el CIS va fer que la correlació decreixés dràsticament. A diferència dels estatals, els resultats de l’estudi a nivell autonòmic són menys clars. Tot i que en algunes comunitats els resultats són positius la majoria mostren un comportament aleatori. A nivell municipal hem pogut observar com les xarxes socials no són una bona eina de predicció electoral al proporcionar correlacions pobres i poc constants.
Tanmateix, podem percebre un fil conductor. Com més àmplia és la distància entre la ciutadania i el polític, més correlació hi ha entre el suport del polític a les xarxes socials i els resultats electorals. Si es tracta d’unes eleccions estatals les xarxes semblen una bona eina de predicció electoral. En canvi, a escala més petita, les xarxes no semblen representar la tendència electoral segurament degut a una major proximitat entre el polític i el ciutadà i a la possibilitat d’altres fórmules més directes de relació entre ells.