Treballs premiats

Me’n contes un altre, iaia?

Me’n contes un altre, iaia?

Detall

Àmbit temàtic: FILOLOGIA/LINGÜÍSTICA/SOCIOLINGÜÍSTICA
Edició: Premiats 2012

Àrea: Filologia catalana

Centre: Institut Sòl de Riu, Alcanar

Autors: Júlia Agudo Reverter

Nivell educatiu: Segon de batxillerat

Tutors: Sefa Reverter Nolla

 

L’objectiu inicial d’aquest treball era recollir els contes i les rondalles que havia escoltat explicar a la meva àvia quan era petita. Per tal que aquest recull fos el més complet possible vaig buscar diverses informants, que me’n van contar de nous. Per fer el treball fidedigne vaig fer enregistraments audiovisuals de cada conte i la posterior transcripció al dialecte nord-occidental de transició. Un cop transcrits, l’objectiu següent va ser classificar-los d’acord amb els mestres del folklore tradicional, per a continuació fer-ne l’anàlisi. L’anàlisi se centrava en diversos temes, entre els quals l’estudi de la moralina (moralitat) i del paper de la dona. A continuació vaig extreure unes conclusions a partir de les constants que observava en tots els contes (són els 14 punts que he explicat al principi). Aquests serien els objectius en l’apartat filològic del treball. L’altre àmbit que estudia el meu treball és el social. El meu objectiu consistia a aportar una sèrie de dades que mostressin la situació actual dels contes tradicionals entre la joventut de 12 a 18 anys d’Alcanar. He fet unes 500 enquestes que aclareixen la coneixença d’aquesta tradició oral, i he comprovat la premissa inicial que els contes orals estan en greu perill d’extinció i en vies de ser substituïts pels moderns mitjans audiovisuals del segle xxi, que provenen majoritàriament de cultures alienes a la nostra. D’aquesta manera he aconseguit dos dels principals objectius que em vaig marcar, que eren enregistrar i posar per escrit els contes tradicionals canareus i veure la salut de què gaudien entre la joventut del meu poble.

Primer havia de decidir el marc espacial i temporal a què em cenyiria en cada conte. Vaig decidir que seria Alcanar i l’època actual. M’havia de basar en un treball de camp per extreure’n conclusions precises. A continuació havia de presentar una visió general dels objectius per veure com s’organitzava la feina, establir quins temes calia tractar, quins no, havia d’explicar per què havia de ser així i finalment preveure el temps necessari per fer-ho tot. Per tal de situar-me dins d’aquest món vaig pensar que el procediment més adient seria anar dels aspectes més generals i universals als més concrets i locals. D’aquesta manera, la recerca de la bibliografia i webgrafia es va basar en les fonts clàssiques del folklore. Vaig reunir els contes que complien els requisits demanats: l’originalitat, el contingut i la fidelitat a la parla local, i els vaig enregistrar amb audiovisuals. Aleshores vaig començar l’anàlisi pròpiament dita dels contes, que és el nucli del treball de recerca. Finalment, si volia fer entenedora tota aquesta informació vaig pensar a realitzar una estadística per conèixer l’estat actual dels contes a Alcanar. Vaig basar-me en les més de 500 enquestes que vaig passar a tots els cursos de l’institut. Vaig buidar la informació en una graella i vaig treure unes altres conclusions per oferir al lector una visió clara de cada conte. Vaig intentar respectar la màxima d’un conte, un full, però de vegades m’ha estat impossible per la mateixa complexitat de la narració. Tot plegat m’ha servit per assolir l’objectiu principal d’aquest treball de recerca: recuperar una sèrie de contes tradicionals en perill d’extinció, classificar-los i poder-los donar a conèixer a una població que ja els començava a oblidar.

En acabar el treball he pogut constatar amb les enquestes que aquesta idea inicial, pel que fa a molta gent, malauradament és certa. He arribat a una sèrie de conclusions que es basen en l’observació de com la gent gran d’aquest poble segueix mantenint la tradició. M’ha alegrat trobar l’adaptació a la realitat local d’històries que es poden trobar escrites en alguns llibres, com la història d’en Patufet. Així es demostra que la tradició oral s’emmotlla a les característiques pròpies del poble, com els noms dels carrers. La història es va actualitzant i renovant cada vegada que es conta, segons per a qui o segons per a què. Amb el buidatge de les entrevistes i enquestes vaig comprovar aspectes nous que no m’havia plantejat com la importància de l’entonació i dels gestos del narrador. Són fonamentals. És evident que escoltar contes tradicionals comporta la coneixença de tradicions que ja s’han perdut però que formen part de la nostra història. Així m’he adonat d’un aspecte que mai no tindran els llibres. Per exemple, la «nostra» forma de parlar que s’està ofegant en un estàndard comú i sense color particular. Lingüísticament he pogut comprovar la presència de barbarismes castellans en paraules d’Alcanar. Un cop analitzats tots els contes m’he adonat que, a més d’entretenir, tots inclouen una certa pedagogia. Aquestes històries tenen una moralina molt clara que alhora inclou un ensenyament més profund. Aquí, en la moralina, batega el cor dels contes que tots hem escoltat quan érem infants. Quan una persona gran ens conta una història se sent útil. Aquesta és possiblement la dimensió més emotiva i desconeguda dels contes dels nostres iaios. Senten com brollen els seus records i s’emocionen. Els contes els fan sentir vius.


Compartiu aquest projecte