Treballs premiats

Mieloma múltiple. Estudi d’una neoplàsia crònica

Mieloma múltiple. Estudi d’una neoplàsia crònica

Detall

Àmbit temàtic: MEDICINA
Edició: Premiats 2016

Centre: Institut Guindàvols, Lleida
Autor/s autora/es: Júlia Calvet Giralt
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Mercè Del Barrio Arranz, Marina Pardina Solano


Compartiu aquest projecte

Objectius

Els objectius d’aquest treball es concreten en dos grans blocs.
En el primer, es tracta de reproduir les diferents proves que es realitzen a un pacient amb mieloma múltiple, des dels seus símptomes fins a la genètica i demostrar que per arribar a un diagnòstic precís, es necessita la participació de diverses especialitats mèdiques.
En el segon bloc, es vol donar a conèixer el dia a dia d’una persona diagnosticada de mieloma múltiple i explicar, mitjançant un vídeo-reportatge, que és, quins avenços s’han fet en el seu guariment; mostrar què és un assaig clínic i, més concretament, en què consisteix l’assaig en el que el nostre pacient participa.

Metodologia

El bloc ESTUDI DE LA MALALTIA:
CLÍNICA: Es van recollir els principals símptomes de la malaltia per tal d’intentar corroborar si el pacient patia MM.
RADIODIAGNÒSTIC: A partir dels TACs i els PETs es volia comprovar les lesions òssies provocades per la malaltia.
ANATOMIA PATOLÒGIA: Amb els resultats de diverses biòpsies es va identificar l’afectació del pacient a la seva medul·la òssia.
HEMATOLOGIA: Es van interpretar els resultats d’una anàlisi de sang, un aspirat de moll d’os i d’una immunofenotipació.
GENÈTICA MÈDICA: Es va estudiar si patia anomalies genòmiques i/o cromosòmiques a partir de les proves citogenètica i FISH.
COM ES DIAGNOSTICA UN MM?: Es va voler intentar diagnosticar aquesta enfermetat.
En el bloc CONVIVINT AMB LA MALALTIA es va gravar al pacient i al seu doctor explicant el dia a dia i el tractament que rebia.

Conclusions

En el primer bloc, es va concloure que els símptomes que patia el pacient eren dolor i fractures òssies, que es podien observar gràcies als TACs i que eren causades per unes citocines que alliberaven les cèl·lules mielomatoses. L’anèmia i la insuficiència renal es podien corroborar gràcies a les anàlisis de sang, on s’apreciava una disminució de l’hemoglobina i un augment de la urea en sèrum… Els recomptes sanguinis baixos es van poder detectar gràcies a l’anàlisi de sang, a les biòpsies i a l’aspirat de moll d’os; eren causats per l’augment de cèl·lules plasmàtiques.

Es van distingir les cèl·lules plasmàtiques mitjançant tècniques com el marcatge amb CD138, utilitzat en les biòpsies i en citometria de flux i, les proves FISH, tot i que en el cas del pacient estudiat, van resultar totalment negatives, de la mateixa manera que la citogenètica.

La realització del vídeo-reportatge ens va permetre conèixer que l’assaig clínic en el qual el pacient estava sotmès permetia un tractament posterior a l’autotransplantament per tal d’intentar retardar el màxim la recaiguda de la infermetat.