Treballs premiats

Mort cel·lular: l’apoptosi. Vida en funció de la mort

Mort cel·lular: l’apoptosi. Vida en funció de la mort

Detall

Àmbit temàtic: BIOLOGIA GENERAL
Edició: Premiats 2016

Centre: Institut Ramon Berenguer IV, Amposta
Autor/s autora/es: David Rovira Barrera
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Vicent Ramiro De Molina


Compartiu aquest projecte

Objectius

La paraula apoptosi no suggereix molt en una primera llegida. Fins i tot una cerca al diccionari no ajuda, perquè ni hi apareix. Aquest fet proporciona el primer dels objectius d’aquest treball: analitzar, en profunditat, l’intricat mecanisme que la paraula apoptosi amaga al seu darrera.
Aquest estudi serà possible gràcies a dos factors: l’observació directa de l’efecte pràctic del mecanisme en sí: la mort molecular, i la presència de biomarcadors que evidenciïn tant la pròpia mort com el causant d’aquesta.
Pel que fa al primer dels factors, aquest plantejarà l’objectiu d’evidenciar tal mort. En canvi, el segon factor, té l’objectiu de demostrar i quantificar la presència de dos biomarcadors, la histona ?-H2AX i la p53, activades davant la presència de dany i d’apoptosi, respectivament, per una part servirà per demostrar la presència de dany, pel que fa a la primera, i, quant a la segona, per explicar la mort, tot establint-ne el causant d’aquesta.

Metodologia

Per tal d’acomplir els objectius estipulats, caldrà emprar una metodologia adequada que presenti objectius afins a aquests.
Per tal de quantificar la mort cel·lular es varen sotmetre cultius de cèl·lules HeLa a radiacions ultraviolades de 0 J, 10 J i 20 J, seguint la metodologia del colony assay. Dita tècnica va ésser escollida degut al seu objectiu d’avaluar les diferències entre la viabilitat reproductiva d’unes mostres sotmeses a diversos tractaments i/o manipulacions de qualsevol tipus.
Un cop evidenciada la mort, caldrà establir el causant d’aquesta. Per fer-ho es va emprar la metodologia pròpia del Western Blot , afegint, però, petites variacions per acomodar-la al cas concret d’estudi. Per fer-ho es van sembrar 3 plaques: dues varen ser sotmeses a radiacions ultraviolades de 10 i 20 J, respectivament i l’altra es va establir com a control.
La tria d’aquesta tècnica es deu a que l’objectiu d’aquesta és el mateix que un dels d’aquest experiment: separar i detectar proteïnes. En el cas d’estudi, les proteïnes diana són la ?-H2AX i la p53. Ambdues són biomarcadors que s’activen en presència de dany i en iniciar-se el mecanisme de l’apoptosi, respectivament.

Conclusions

La recollida dels resultats experimentals i la seva anàlisi clarifica en gran part la mort, tot establint-ne el dany com a causant. En primer lloc, el nombre de colònies supervivents en el colony assay, mitjançant el qual s’extrapolen les dades referents a la mort cel·lular, es redueix en augmentar la radiació rebuda. Per tant, es pot establir una relació de proporcionalitat directa entre energia d’irradiació i mort. Pel que fa al Western Blot, els resultats obtinguts en la anàlisi de la histona ?-H2AX, demostren la presència de dany que augmenta proporcionalment amb l’energia d’irradiació. D’aquesta manera, també permeten establir una relació de proporcionalitat directa entre ambdós.
En canvi, quant a la p53, però, la manca de resultats impedeix demostrar i quantificar la presència del biomarcador. Per tant, la seva no detecció descarta l’apopstosi com a factor determinant de la mort cel·lular. Ara bé, el fet de comprovar aquesta mort, independentment de la detecció de la p53, i la consegüent troballa del possible error experimental, possibilita l’establiment de l’apoptosi com a factor causant de la mort.