Treballs premiats

Multicòpter per a situacions de risc industrial

Multicòpter per a situacions de risc industrial

Detall

Àmbit temàtic: ENGINYERIA I ARQUITECTURA
Edició: Premiats 2013

Centre: Institut Príncep de Viana, Barcelona
Autor: Héctor Ortega González
Nivell educatiu: 2n Batxillerat
Tutor: Jordi Orts González

Aquest projecte presenta tres objectius fonamentals, que en global fan que el projecte sigui el producte final aconseguit: un multicòpter capaç de maniobrar a distància en territoris industrials en situacions de risc, que pugui identificar els problemes que han causat l’actual emergència, localitzar aquests problemes i transmetre’n les dades i posició a l’usuari.

El primer objectiu és la recopilació de tota la teoria darrere del multicòpter actual, a més de la informació necessària per a portar a terme un disseny satisfactori.

La segona fita es tracta de l’obtenció d’un producte funcional: des del disseny dels plànols, passant per la construcció, fins al pilotatge, l’objectiu és aconseguir un multicòpter que voli.

Finalment, el tercer objectiu és la realització d’afegits pel multicòpter per a que sigui útil en una situació de risc industrial, és a dir, muntar i utilitzar en vol la sonda de sensors, la càmera, el GPS tot allò específic per a la tasca per a la qual ha estat dissenyat.

La metodologia del projecte la constitueixen cinc passos, que segueixen una pauta general semblant a l’ I+D d’un producte: plantejar la teoria, dissenyar-lo, construir-lo, provar-lo (i corregir-lo) i finalment, afegint-hi modificacions, aplicar-lo a un camp concret. Cal mencionar que el treball ha estat realitzat autònomament, amb només suport sobre els terminis i consells per part del tutor.

El primer pas de tots és la recopilació de la teoria darrere del multicòpter: en quins principis físics es basa el seu vol, quines parts el formen, com es manté estable.

El segon és el disseny del plànol i la selecció de materials, electrònica, motors.

Seguidament ve la pròpia construcció de l’aparell, la part electromecànica i electrònica.

El quart punt és pilotar el multicòpter i corregir els seus defectes de vol.

Finalment, el cinquè pas és el disseny, construcció i prova dels accessoris útils en una situació de risc industrial: dissenyar i implementar la sonda de sensors, la càmera, el GPS.

Com a conclusió, aquest projecte ha estat notòriament satisfactori. S’han assolit tots els objectius plantejats, i finalment s’ha obtingut un producte capaç de volar amb molta estabilitat i apte com a vehicle de reconeixement industrial.

El projecte, però, ha calgut una quantitat de treball molt més gran del que s’esperava: ha calgut treball diari, dos versions de l’electrònica central, diverses proves estructurals fallides, tot junt dificultant la finalització del treball a temps.

Allò que realment constata l’èxit del projecte són les proves sobre el camp. Les proves de l’estabilitat, control, càmera, GPS i sonda de sensors van confirmar que la qualitat obtinguda ha sigut tot un èxit.

Per acabar, cal mencionar que allò que ha permès aquest èxit ha estat l’enginyeria mecatrònica: utilitzant la disciplina que barreja mecànica, electricitat, electrònica i programació s’ha aconseguit un producte versàtil, polivalent i satisfactori, aplicable a molts altres camps a més de la indústria.


Compartiu aquest projecte