Treballs premiats

Musicoteràpia en l’evolució posterior a un ictus

Musicoteràpia en l’evolució posterior a un ictus

Detall

Àmbit temàtic: MEDICINA
Edició: Premiats 2018

Centre: Col·legi Episcopal Mare de Déu de l’Acadèmia, Lleida
Autora: Martina Sanahuja Sanz
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutora: Maria Calvet Mir


Compartiu aquest projecte

Objectius

Objectiu principal:

–   Demostrar una millora de l’estat funcional avaluat mitjançant l’Índex de Barthel en els pacients que han rebut musicoteràpia respecte als que no la reben.

–   Objectius secundaris:

–   Evidenciar una millora funcional global mitjançant l’escala de Rankin modificaca al 1 mes de l’ictus en els pacients que han rebut musicoteràpia respecte als que no la reben.

–   Posar de manifest una millora cognitiva global mitjançant el test MoCA (Montreal Cognitive Assessment) al 1 mes de l’ictus en els pacients que han rebut musicoteràpia respecte als que no la reben.

–   Fer palesa una millora de la simptomatologia depressiva avaluada mitjançant l’escala de depressió de Montgomery-Asberg als 1 mes de l’ictus en els pacients que han rebut musicoteràpia respecte als que no la reben.

–   Demostrar una millora global de la qualitat de vida mitjançant l’escala ECVI-38 al 1 mes de l’ictus en els pacients que han rebut musicoteràpia respecte als que no la reben.

–   Avaluar el grau de satisfacció global i de tolerància dels pacients respecte la musicoteràpia passiva.

Metodologia

Estudi de disseny tipus PROBE: prospectiu, randomitzat, obert, cec per a l’avaluador del resultat final.

Es dividirà els pacients en 3 grups de forma aleatòria simple, es a dir, assignant els pacients a cadascun dels grups amb una probabilitat constant, mitjançant un generador numèric randomitzat (aplicació Pretty Random):

–   Grup 1: Els pacients del grup d’intervenció amb musicoteràpia escoltaran durant 1 hora al dia una selecció de la seva música preferida segons les referències del pacient o les dels seus familiars si el pacient no és capaç d’expressar-se verbalment.

–   Grup 2: Els pacients del segon grup escoltaran durant 1 hora al dia arxius d’àudio tipus podcast d’emissores de ràdio no musicals en la seva llengua habitual, segons les preferències del pacient o les referències dels familiars.

–   Grup 3: El tercer grup rebrà el tractament habitual convencional.

–   Un investigador cec al tipus d’intervenció rebuda pels pacients aplicarà a l’inici de l’ictus i al 1 mes les escales d’avaluació funcional, cognitiva, de depressió i de qualitat de vida.

Conclusions

  • La musicoteràpia passiva aplicada durant el primer mes posterior a l’ictus és beneficiosa en la millora del grau de dependència o estat funcional global dels pacients. El benefici de la musicoteràpia passiva aplicada durant el primer mes posterior a l’ictus és superior al benefici obtingut aplicant l’escolta d’àudios no musicals o el tractament rehabilitador convencional durant el mateix període.
  • No es demostra un benefici de la musicoteràpia passiva en la millora de les funcions cognitives.
  • No s’evidencia una major millora de la simptomatologia depressiva en els pacients que han rebut musicoteràpia.
  • No es demostra una millora global de la qualitat de vida en els pacients que han rebut musicoteràpia respecte als que no la reben.
  • El grau de satisfacció global dels pacients respecte la musicoteràpia passiva és positiu. La musicoteràpia passiva és excel·lentment tolerada.