Musicoteràpia en l’evolució posterior a un ictus

Metodologia

Estudi de disseny tipus PROBE: prospectiu, randomitzat, obert, cec per a l’avaluador del resultat final.

Es dividirà els pacients en 3 grups de forma aleatòria simple, es a dir, assignant els pacients a cadascun dels grups amb una probabilitat constant, mitjançant un generador numèric randomitzat (aplicació Pretty Random):

–   Grup 1: Els pacients del grup d’intervenció amb musicoteràpia escoltaran durant 1 hora al dia una selecció de la seva música preferida segons les referències del pacient o les dels seus familiars si el pacient no és capaç d’expressar-se verbalment.

–   Grup 2: Els pacients del segon grup escoltaran durant 1 hora al dia arxius d’àudio tipus podcast d’emissores de ràdio no musicals en la seva llengua habitual, segons les preferències del pacient o les referències dels familiars.

–   Grup 3: El tercer grup rebrà el tractament habitual convencional.

–   Un investigador cec al tipus d’intervenció rebuda pels pacients aplicarà a l’inici de l’ictus i al 1 mes les escales d’avaluació funcional, cognitiva, de depressió i de qualitat de vida.

Conclusions

• La musicoteràpia passiva aplicada durant el primer mes posterior a l’ictus és beneficiosa en la millora del grau de dependència o estat funcional global dels pacients. El benefici de la musicoteràpia passiva aplicada durant el primer mes posterior a l’ictus és superior al benefici obtingut aplicant l’escolta d’àudios no musicals o el tractament rehabilitador convencional durant el mateix període.
• No es demostra un benefici de la musicoteràpia passiva en la millora de les funcions cognitives.
• No s’evidencia una major millora de la simptomatologia depressiva en els pacients que han rebut musicoteràpia.
• No es demostra una millora global de la qualitat de vida en els pacients que han rebut musicoteràpia respecte als que no la reben.
• El grau de satisfacció global dels pacients respecte la musicoteràpia passiva és positiu. La musicoteràpia passiva és excel·lentment tolerada.