Treballs premiats

Neurones mirall: la connexió emocional

Neurones mirall: la connexió emocional

Detall

Àmbit temàtic: PSICOLOGIA I PSICOFISIOLOGIA
Edició: Premiats 2012

Àrea: Psicobiologia

Centre: Escola IPSE, Barcelona

Autors: Júlia Alcaraz Capsada

Nivell educatiu: Segon de batxillerat

Tutors: Mònica Sarrà Rovira

 

Els objectius amb què vaig iniciar aquest treball van ser resoldre una sèrie de preguntes sorgides inicialment com les següents: de quina manera els humans som capaços de posar-nos en el lloc dels altres i entendre les seves emocions, pensaments i fins i tot les intencions? Com ens imitem els uns als altres i, a partir d’això, adquirim coneixements? Com és possible que amb la simple observació d’una expressió facial o d’un gest subtil ja endevinem què li passa a una altra persona, sense necessitat de paraules? També volia conèixer moltes coses sobre les neurones mirall, ja que em semblava que contestaven aquestes preguntes, endinsar-me en el món de la neurociència i estudiar el cervell.

Un altre objectiu era ser capaç de fer un projecte així seguint una metodologia determinada i arribar a unes conclusions després de tota la feina feta. Finalment, també volia acostar-me a la neurociència fent alguna mena d’experiment i entrant en contacte (en aquest cas mitjançant una entrevista) amb un neurocientífic de renom.

Per fer aquest treball he seguit una metodologia específica, centrada concretament en la realització d’una part teòrica i d’una part pràctica. En la part teòrica he fet una àmplia recerca bibliogràfica, consultant fonts d’informació ben diverses: llibres, revistes, publicacions científiques, documentals, pàgines web d’Internet… També m’ha ajudat l’entrevista que he fet a un important i reconegut neurocientífic, Marco Iacoboni, que forma part de la part pràctica d’aquest treball. Tot i això, el més destacable de la part pràctica és la realització d’un experiment amb el qual he pogut aplicar el mètode científic. Van sorgir unes preguntes i, a partir dels coneixements adquirits fent el treball, vaig plantejar unes hipòtesis, que vaig verificar o refutar un cop realitzat l’experiment, després vaig interpretar-ne els resultats. L’experiment també m’ha permès acostar-me al món de la neurociència, ja que vaig emprar una tècnica neurocientífica actualment utilitzada per molts investigadors, l’estimulació magnètica transcranial.

Durant la realització del treball he arribat a una sèrie de conclusions gràcies a la recerca bibliogràfica i també a la realització de l’experiment. He entès quin és el sorprenent mecanisme neuronal de l’empatia i quin paper hi tenen les neurones mirall, i he descobert que aquestes neurones són les que ens permeten aprendre per imitació. També he estudiat la hipòtesi que diu que les neurones mirall podrien estar molt relacionades amb l’origen del llenguatge parlat. D’aquí puc concloure que la hipòtesi cada cop presenta més indicis que podrien demostrar que és certa; també cal tenir en compte, però, que és un tema que molts científics estan estudiant a fons actualment i que encara hi ha moltes hipòtesis per comprovar. Finalment, també he treballat un dels aspectes més esperançadors de les neurones mirall: a partir de la hipòtesi que el sistema d’aquestes neurones es desenvolupa inadequadament en els individus que presenten autisme, s’estan dissenyant noves teràpies per tractar la gent que té aquesta malaltia, basades en els coneixements sobre neurones mirall i imitació. És important comentar també la realització de la part pràctica del treball, fet amb la tècnica de l’estimulació magnètica transcranial.

Com a conclusió, puc dir que, gràcies a la realització d’aquest experiment, he viscut de primera mà el mètode de recerca científica, i que he verificat la primera hipòtesi i la segona, tot i que aquesta última només en casos determinats, ja que en altres casos no s’ha complert.


Compartiu aquest projecte