Treballs premiats
NFC Access System. Creation of an automated scheduled access system for schools.
Àmbit temàtic: ENGINYERIA I ARQUITECTURA
Edició:
Premiats 2016
Centre: Col·legi La Salle, Reus
Autor/s autora/es: Arnau Barrabeig Capdevila
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Roser Escofet Cabeza, Núria Fortuny Vidal
Dos objectius concrets farien que el sistema fos innovador, útil i pràctic. Un sistema d’accés garanteix, òbviament, més seguretat tant per l’exclusivitat de les targetes com per la inserció detallada dels registres. Però, a més, hauria de limitar l’hora, la data i la persona que accedeix a l’aula, és a dir, una mena d’horari virtual per entrar-hi.
Un altre objectiu per aconseguir la implementació eficaç a totes les escoles és la connexió sense fils dels aparells. La infraestructura seria de lectors de targetes a totes les portes i un sol ordinador en una aula concreta, que rebés tota la informació dels lectors i s’encarregués de gestionar-la.
El problema que es va haver d’afrontar des del primer moment va ser la falta d’experiència escrivint codi. No només havia d’aprendre un llenguatge, sinó tres de diferents: Visual Basic, Arduino i PHP. Es va buscar bibliografia en paper, però estava obsoleta. Aleshores, amb aquestes circumstàncies i la constant pressió del temps, es van emprar diversos videotutorials del YouTube, a tall d’exemple. Per adaptar-los, es van consultar referències en línia de Microsoft, Arduino, entre d’altres. El mètode per anar obtenint el programa final va ser l’assoliment de petits objectius, és a dir, fraccionar el problema. Sobre la tecnologia usada, es van consultar diversos professionals del sector i les millors propostes van ser: l’Arduino, de codi obert i la tecnologia sense contacte NFC. El programari va sorgir de les propostes: el Visual Basic per establir connexions senzilles entre l’Arduino i l’ordinador; el WampServer, per emmagatzemar en línia la base de dades i el programa de l’Arduino.
El problema que es va haver d’afrontar des del primer moment va ser la falta d’experiència escrivint codi. No només havia d’aprendre un llenguatge, sinó tres de diferents: Visual Basic, Arduino i PHP. Es va buscar bibliografia en paper, però estava obsoleta. Aleshores, amb aquestes circumstàncies i la constant pressió del temps, es van emprar diversos videotutorials del YouTube, a tall d’exemple. Per adaptar-los, es van consultar referències en línia de Microsoft, Arduino, entre d’altres. El mètode per anar obtenint el programa final va ser l’assoliment de petits objectius, és a dir, fraccionar el problema. Sobre la tecnologia usada, es van consultar diversos professionals del sector i les millors propostes van ser: l’Arduino, de codi obert i la tecnologia sense contacte NFC. El programari va sorgir de les propostes: el Visual Basic per establir connexions senzilles entre l’Arduino i l’ordinador; el WampServer, per emmagatzemar en línia la base de dades i el programa de l’Arduino.