Treballs premiats

Òptica i visió: estudi i anàlisi dels camps de visió i de lectura, així com de la visió estereoscòpica en funció de l’edat, en una població de Caldes de Montbui (Barcelona)

Òptica i visió: estudi i anàlisi dels camps de visió i de lectura, així com de la visió estereoscòpica en funció de l’edat, en una població de Caldes de Montbui (Barcelona)

Detall

Àmbit temàtic: MEDICINA
Edició: Premiats 2015

Centre: Institut Manolo Hugué, Caldes de Montbui
Autores: Sonia Villalba Faura, Mireia Turon Pericas
Nivell educatiu: 2n de batxillerat
Tutor: Ivan Nadal Latorre

 

Objectius:

  • Crear d’un mapa ocular a partir de la mesura dels valors dels angles de visió i de lectura horitzontals i verticals d’una població determinada, tot comparant-los amb la possible influència que poden tenir factors com les ajudes visuals o fisiològics.
  • Simular, mitjançant la realització de models esquemàtics, l’entrada de llum i, en conseqüència del fenomen de captació d’imatges externes cap a la retina en el funcionament de la visió, a partir de les mesures realitzades pels camps visual i lector.
  • Valorar la qualitat de la visió a partir del temps en què és reconeguda una imatge per part de les persones de la població estudiada. Posteriorment, amb les dades obtingudes, presentar un mapa de qualitat de la visió d’aquesta població en qüestió.
  • Calcular l’àrea dels camps de visió i de lectura, a una distància determinada, i determinar la importància del segon respecte del primer, tot modelitzant aquests camps com si fossin el•lipses.
  • Determinar els valors de l’AVE com una manera de valorar la importància de la binocularitat i de la capacitat que té l’ésser humà per a diferenciar objectes que es trobin en diferent plànol, com a eina fonamental per relacionar-se amb el medi que l’envolta. En aquest sentit, valorar la funció del cervell en la interpretació de la informació perquè aquest fet es doni.
  • Finalment, analitzar la capacitat del sistema visual per veure-hi estereoscòpicament.

 

Metodologia:

  • Mapes de visió i de lectura: mitjançant el disc de visió es mesuren els angles de visió i de lectura per a cada eix (horitzontal i vertical). Posteriorment, es considera aquests mapes com a formes el·líptiques, sent l’eix horitzontal el més gran, i el vertical, el menor. Posteriorment, es comparen les dues àrees, la de visió i la de lectura. Finalment, s’analitzen els resultats i es correlacionen amb les variables independents.
  • Qualitat de la visió: els camps de visió i de lectura es divideixen en tres intervals (perifèric, mitjà, i central). Posteriorment, a l’individu se li fa identificar una determinada lletra, mesurant el temps que tarda a fer-ho. Aquest temps se situa en cada interval. Finalment, es construeix un model d’el·lipses concèntriques en què els eixos són mixtes (temps i distància) a manera de semàfor amb el propòsit de modelitzar la qualitat de la visió.
  • Visió estereoscòpica: la persona en qüestió se situa davant d’un estereoscopi, assenyala dos punts idèntics de dues fotos pròximes geogràficament i que es puguin superposar. Quan les està visualitzant, aquest ha d’indicar que ja s’observa una imatge estereoscòpica, sense deixar d’assenyalar els punts. Es mesura la distància entre els dits, comparant-la amb una posició control. Les diferències obtingudes dóna una idea de la precisió de la imatge estereoscòpica que observa l’individu. Es correlaciona el resultat amb les variables independents.

 

Conclusions:

  • Població general: hi ha un augment progressiu, amb l’edat, de les ajudes visuals, ulleres o lents de contacte, aspecte que millora la visió proximal (camp de lectura).
  • Mapes de visió i de lectura: en relació amb el primer, l’asimetria entre una visió cap amunt (superior) i una cap avall (inferior) és clara, possiblement associada a les característiques anatòmiques de les òrbites oculars, així com de la existència d’una parpella superior major en grandària i en mobilitat que l’inferior. Pel que fa a la visió horitzontal s’observa que hi ha una petita diferència en la qualitat dels laterals. Aquest fet no s’ha pogut explicar amb els estudis realitzats i pot ser un aspecte a continuar en un futur.
  • Qualitat de la visió: dins de l’àrea de lectura (entre els 0º i els 30º), hi zones concèntriques amb una qualitat en la lectura variable; aquesta empitjora a partir dels 10º, augmentant el temps de reconeixement en lectura d’un caràcter.
  • Visió estereoscòpica: encara que coneixem casos de persones amb dificultat en la visió estereoscòpica, la població estudiada no ha presentat problemes a visualitzar dues imatges superposades en relleu. La posició d’aquestes no ha presentat diferències significatives, però sí que hi ha una certa relació entre la distància interpupil·lar i la disposició final de les mateixes. La distància interpupil·lar i la distància entre les imatges no té variacions significatives a mesura que l’edat avança. Per tant, un augment de l’edat i, podem pensar també en el creixement del crani i l’augment que es pot considerar de la distància interpupil·lar, no es produeix.

Compartiu aquest projecte