Treballs premiats

Passat, present i futur del flabiol. Tradició i progrés

Passat, present i futur del flabiol. Tradició i progrés

Detall

Àmbit temàtic: ENGINYERIA I ARQUITECTURA
Edició: Premiats 2015

Centre: Col·legi Les Alzines, La Creu De Palau
Autors: Isabel-María González Pérez
Nivell educatiu: 2n de batxillerat
Tutors: Eulàlia Xalabarder Voltas

 

Objectius:

Al principi d’aquest treball em vaig proposar un repte, complir una sèrie d’objectius que m’ajudarien i em portarien finalment a respondre les meves tres hipòtesi. El primer objectiu era el d’estudiar la història del flabiol i el tamborí amb el llibre ‘Mètode bàsic per a l’estudi del flabiol i tamborí’ de Jordi León. El segon objectiu que tenia pensat per respondre la segona hipòtesi era el d’aconseguir conservar un instrument típic català. Per últim, el tercer objectiu que em vaig proposar seguia el camí del segon però, anant més enllà, volia aconseguir modernitzar el flabiol com una altra via de conservació del mateix instrument.

 

Metodologia:

Em vaig plantejar tres hipòtesi que sustentaven el meu treball i que es resoldrien seguint una metodologia concreta.
Per saber si des dels orígens del flabiol i el tamborí es podia parlar d’un binomi, vaig assistir a la ‘Festa del Flabiol’ celebrada a Arbúcies, on vaig començar a investigar sobre el flabiol i els seus orígens. També vaig poder tenir la sort d’entrevistar especialistes sobre el tema i de tenir una visita guiada per l’exposició ‘Girona i la Sardana’.
Per esbrinar si seria factible i beneficiós per a la conservació del flabiol i el tamborí incloure’ls en altres àmbits musicals, la metodologia que vaig portat a terme va ser la d’entrevistes amb els especialistes, els quals em van donar la gran idea de fusionar aquests dos instruments amb altres gèneres musicals que no fos la sardana perquè poguessin seguir vigents en un futur i no quedessin circumscrits sempre dins la cobla.
Per últim, em vaig preguntar si podria jo electrificar el flabiol per fer perdurar en el temps un element musical únicament català. Per dur-ho a terme, vaig buscar informació sobre l’electrificació d’altres instruments i vaig rebre l’ajuda del meu tutor de la Universitat de Girona, professor d’enginyeria electrònica.

 

Conclusions:

Una vegada conclosa la recerca he pogut respondre les meves tres hipòtesi i n’he extret unes conclusions.
En primer lloc, he pogut respondre afirmativament la primera hipòtesi, ja que des del primer moment que el flabiol va aparèixer, el tamborí se li va incorporar.
En segon lloc, he descobert que sí que seria factible i beneficiós per a la conservació del flabiol i el tamborí incloure’ls en altres àmbits musicals, ja que, de fet, en el present ja existeixen grups que compten amb la col·laboració d’aquests instruments catalans i que, gràcies a aquests nous projectes, l’interès pel flabiol està en augment.
En tercer lloc, he pogut electrificar el flabiol amb cert èxit, però no he pogut concretar si això podrà fer perdurar en el temps aquest element musical únicament català ja que, serà el mateix pas del temps el que ens ho indiqui.
Finalment, aquest treball m’ha donat l’àmplia visió de com poder preservar una tradició i de com fer-ho mitjançant diferents vies, entre aquestes, la tecnologia. Crec que el binomi flabiol-tamborí, elements únics de la tradició catalana, han de ser conservats i perdurar entre nosaltres sense data de caducitat; només cal que entre tots els que hi estiguem interessats trobem els camins adequats per aconseguir-ho.


Compartiu aquest projecte