Treballs premiats

Sons Celestials. Estudi acùstic d’una església romànica

Sons Celestials. Estudi acùstic d’una església romànica

Detall

Àmbit temàtic: FÍSICA
Edició: Premiats 2016

Centre: Institut Alexandre Deulofeu, Figueres
Autor/s autora/es: Laia Waffelaert Pascual
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Dolors Corcoll Reixach, Gemma Roca Pallarès


Compartiu aquest projecte

Objectius

L’objectiu principal d’aquest treball de recerca és realitzar un estudi acústic per a conèixer sonoritat de l’església de Santa Maria d’Agullana. Aquesta tasca es subdividirà en els següents punts:
Mesurar el temps de reverberació de la nau principal de l’església de Santa Maria d’Agullana. Utilitzar dues fonts sonores diferents.
Trobar el coeficient d’absorció de l’església de Santa Maria d’Agullana.
Efectuar els càlculs que permetran conèixer els diferents paràmetres d’intel·ligibilitat (%ALCons i índex STI ), la brillantor i la calidesa a partir del temps de reverberació de les dues fonts sonores.
Comparar els dos estudis realitzats.
Determinar en quina zona de l’església hi ha millor sonoritat.
Redactar una llista de mesures per tal de millorar l’acústica de la sala estudiada i estudiar l’impacte d’aquestes mesures en l’acústica de l’església.

Metodologia

Abans d’estudiar la sonoritat de l’església, és interessant conèixer la història i l’estructura de l’edifici. Per altra banda, per tal de realitzar l’estudi acústic, primer s’ha d’aprofundir en el món de l’acústica. És a dir, s’ha de conèixer la teoria del so, els paràmetres que s’estudiaran i la manera com es mesuraran. Un cop acabat l’estudi, es coneixeran els tipus de materials que trobem avui dia en el mercat i que permeten millorar l’acústica d’una habitació.
Seguint aquests criteris, el treball té 6 parts principals: l’església de Santa Maria d’Agullana, l’acústica de les esglésies romàniques, els conceptes acústics bàsics, com realitzar un estudi acústic, a realització de l’estudi acústic i l’adequació sonora.

Conclusions

Amb aquest estudi acústic i utilitzant els criteris d’Higini Arau, enginyer conegut per la seva participació en les millores acústiques del Palau de la Música, es pot concloure que l’església té una intel·ligibilitat pràcticament nul·la però unes excel·lents brillantor i calidesa. Per tant, segons aquests criteris, l’acústica de l’església és molt dolenta ja que no s’entén la parla malgrat que la sonoritat és bona.
Ara bé, coneixent la manera com es construïen les esglésies romàniques, en què es pretenia aconseguir la màxima ressonància possible per tal d’augmentar el volum de la veu, canvia la manera d’interpretar els resultats. Atenent a aquest altres criteris, la sonoritat de l’església és excel·lent ja que el temps de reverberació és llarg i això fa que un so des de l’altar arribi fins al final de l’església. Per altra banda, la poca intel·ligibilitat derivada d’aquest enorme temps de reverberació no esdevé un problema per a les activitats quotidianes que s’efectuen en una església: el discurs d’un sacerdot pronunciat amb claredat i sense pressa no es veu afectat per l’enorme ressonància, així com la música si aquesta es tracta de cant gregorià, caracteritzat per les seves melodies lentes i pausades.