Treballs premiats

Tradició o imposició? Evolució del paper de la dona a Granollers en els últims 40 anys (1975-2015)

Tradició o imposició? Evolució del paper de la dona a Granollers en els últims 40 anys (1975-2015)

Detall

Àmbit temàtic: ECONOMIA/SOCIOLOGIA/POLÍTICA
Edició: Premiats 2017

Centre: Institut Carles Vallbona, Granollers
Autor/s autora/es: Paula Macías Olmo
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Ivan Nadal Latorre


Compartiu aquest projecte

Objectius

– Analitzar la presència femenina en el nomenclàtor de Granollers, amb la creació d’una sèrie d’itineraris i de materials utilitzant la realitat augmentada (RA) i la realitat virtual (RV). La tradició de l’hegemonia masculina és quelcom palès al dia a dia. Una forma pràctica i clara de veure-ho, és a través dels noms dels carrers de la ciutat: quants tenen nom de dona, quants d’home, canvis de nom¿ L’ús de les noves tecnologies permetrà aportar i ampliar el grau d’interès vers aquests personatges.
– Determinar el dia a dia de les dones a les fàbriques de Granollers, tot apropant aquesta memòria històrica als centres educatius amb la creació de materials didàctics propis. La vida laboral femenina era molt dura. El fet de conèixer la realitat a partir de diferents entrevistes permetrà tenir una visió més objectiva del món de la dona en l’àmbit de la fàbrica tèxtil durant bona part del s. XX. La creació de materials didàctics permetrà apropar aquesta realitat a la societat.
– Valorar la seva importància en el món polític i social de Granollers amb una anàlisi històrica i de trajectòria. Les diferències polítiques i socials entre homes i dones són evidents. Una xerrada amb la única batllessa de Granollers ajudarà a entendre el per què d’aquesta discriminació. Tot i la quantitat de dones presents en els consistoris, el pes de les regidories portades per dones en aquests quasi 40 anys de democràcia ha estat i és sensiblement menor que en el cas dels homes.

Metodologia

– Previ: s’ha dissenyat i repartit una enquesta de contingut divers (societat, economia i política) sobre el grau de coneixement dels espais femenins, i dels seus personatges, que existeixen actualment a Granollers, així com de la importància de la dóna en àmbits com les fàbriques o la política. Les dades obtingudes s’han analitzat mitjançant estadística descriptiva.
– E1: s’ha analitzat, bibliogràficament primer i mitjançant un estudi de camp després, quins han estat i són aquests espais, i com han canviat al llarg del temps. S’han visitat i s’han realitzat una sèrie d’itineraris per donar-los a conèixer, gràcies a l’ús de les noves tecnologies i de la realitat virtual i la realitat augmentada. Amb aquesta informació s’han dissenyat una sèrie de materials didàctics dirigits als centres educatius, amb el propòsit de treballar amb els estudiants i recuperar la seva memòria.
– E2: des del punt de vista social, s’han realitzat una sèrie d’entrevistes per donar una visió del dia a dia de la dona a les fàbriques de Granollers, a través de les seves experiències. Igualment s’ha fet una recollida dels espais més característics i la realització d’un material didàctic.
– E3: finalment, també s’han entrevistat a una sèrie de dones vinculades amb la vida política de la ciutat. S’ha recollit tot l’historial de la participació i de la importància de les dones des de les primeres eleccions municipals fins l’any 2015. Les dades obtingudes s’han tractat estadísticament.

Conclusions

– Previ: s’ha observat el poc coneixement de la població enquestada sobre els àmbits estudiats. No s’ha volgut obtenir resultats quantitatius sinó qualitatius. En aquest sentit, algunes de les respostes obtingudes han estat molt útils per als estudis posteriors.
– E1: la creació dels itineraris i dels materials didàctics han estat propostes molt ben acceptades per l’ajuntament de Granollers. S’han dissenyat models de panots que se situarien en les zones estudiades, amb informacions sobre les personatges i algun fet històric associat. L’ús dels dispositius mòbils (amb RV, RA i codis QR) permetran, quan estiguin col·locades, veure o llegir-les i apropar-les més a la ciutat. També podrien ser utilitzades aquestes eines en sortides o activitats escolars. En definitiva, es vol donar una importància a la divulgació didàctica com a mecanisme de relació entre el passat i el present.
– E2: la recuperació de la memòria història en relació amb els espais industrials ha estat d’una valoració molt positiva tant per part de les pròpies protagonistes, com del CIRD. Com a proposta, es vol crear un recorregut virtual, amb la col·laboració d’aquest i de la fàbrica Roca Umbert. També es vol contactar amb el CRP i amb l’alumnat granollerí per fer una descoberta d’aquests espais en zones properes al centre.
– E3: amb les entrevistes i les anàlisis de les dades obtingudes, s’ha pogut constatar que tot i la millora, la posició que les dones ocupen en les llistes electorals és baixa, cosa que dificulta l’accés de les mateixes a càrrecs importants dins del consistori.