Treballs premiats

Trastorn depressiu infanto-juvenil: infelicitat, culpabilitat. Per què jo? Què tinc?

Trastorn depressiu infanto-juvenil: infelicitat, culpabilitat. Per què jo? Què tinc?

Detall

Àmbit temàtic: PSICOLOGIA I PSICOFISIOLOGIA
Edició: Premiats 2018

Centre: Institut Carles Vallbona, Granollers
Autora: Andrea Tormo Herrera
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutor. Ivan Nadal Latorre


Compartiu aquest projecte

Objectius

– Conèixer com es sent una persona depressiva, fent un diari sobre els meus sentiments, pensaments respecte el meu dia a dia, i apart de tenir una part més novel·lística afegir-hi una part didàctica sobre com gestionar emocions, pensaments, per gent que pateix el trastorn. Les persones que pateixen depressió solen tancar-se en el seu món, volent estar sols, sentin-se sense força ni plaer per fer certes activitats, estan irritables i tristos. Realment sap la gent com es sent aquesta persona?

– Observar que un trastorn mental no únicament afecta a la persona que el pateix, sinó que la gent del entorn també ho pateix. Així doncs saber: De quina manera ho afronten? Com ho gestionen? Com intenten actuar i ajudar? Que pensa la gent del trastorn? Analitzar la relació entorn-malalt. Els malalts afectats per aquest trastorn poden presentar diferents entorns, doncs no hi ha un entorn determinat. D’altra banda, aquest entorn és important per la millora i la cura del trastorn?

– Analitzar des del punt científic i donar-li una visió educativa sobre com reaccionen els neurotransmissors amb l’efecte dels antidepressius i com funciona el cervell envers el trastorn.

Metodologia

– E01. Fer entendre als demés: aquest estudi es fa a partir de dos blocs. D’una banda, un diari personal, on s’ha realitzat un petit llibre de gènere narratiu i subgènere diari personal, sobre com he sentit, actuat i pensat durant un el transcurs de la malaltia.

– E02. Anàlisi de l’entorn: dirigit a dos col·lectius, el familiar i el professional (200 persones i 8 entrevistes). En general, es basa en el model d’enquesta/entrevista, amb dades personals i sobre la temàtica. Posteriorment, s’han tractat els resultats per generar les conclusions corresponents.

– E03. Bloc educatiu: per trencar molts estereotips sobre la malaltia, s’han dissenyat un conjunt de materials educatius, entre activitats i trencaclosques, i mostrar la realitat de la malaltia. Posteriorment, es passaran a l’alumnat de meu centre perquè facin les valoracions oportunes i possibles millores.

– E04. Activitat cerebral: amb l’aplicació BrainWave i la diadema BrainLink, s’ha fet un estudi temporal i comparatiu durant una setmana amb persones sanes i amb mi mateix com a persona afectada. Els resultats s’han analitzat i s’han redactat les conclusions finals.

Conclusions

– La depressió és una malaltia que depèn gairebé en la seva totalitat del propi pacient, ja que és un trastorn mental derivat de la deformació dels propis pensaments i de la visió negativa de la seva vida.

– Els familiars i els amics tendeixen a no acceptar en un principi que algú del seu entorn pateix depressió. A més a més tots van notar un gran canvi en la meva personalitat,una gran irritabilitat, amb canvis d’humor¿ Des del punt de vista professional, és una malaltia on es filtra de manera negativa tot el que succeeix i comporta un llarg temps de recuperació. És una malaltia que no té filtres d’edat.

– La depressió tot i ser un trastorn mental freqüent en la societat, no es fàcil de fer entendre i explicar, ja que depèn de les connexions neuronals i els neurotransmissors corresponents com la serotonina, noradrenalina i la dopamina que s’encarreguen dels canvis d’humor, l’ansietat i la pròpia depressió.

– Finalment, en una persona amb un trastorn depressiu major, l’aparició dones alfa es dona freqüentment, això ho podem relacionar amb la dificultat de concentració, a més a més hi ha un nivell molt baix d’ones gamma, el que es tradueix com que hi ha algun problema en el procés cognitiu com és el trastorn depressiu.