Treballs premiats

Un passat perdut en el temps: Memòries d’en Lluís Fontanet Petit

Un passat perdut en el temps: Memòries d’en Lluís Fontanet Petit

Detall

Àmbit temàtic: HISTÒRIA/GEOGRAFIA/ANTROPOLOGIA
Edició: Premiats 2014

Centre: Institut Lluís de Peguera, Manresa
Autor: Miquel Ventura Sitjes
Nivell educatiu: 2n Batxillerat
Tutora: M. Alba Oliveras Rubiralta

 

PREMI RAMON FAUS I ESTEVE
(SECRETARIA BENESTAR I FAMILIA)

 

Objectius:

Els meus objectius en aquest treball bàsicament eren quatre: el primer i el més important era investigar l’itinerari vital de Lluís Fontanet Petit -1891-1961-, oncle de la meva besàvia i a la vegada recuperar la memòria històrica dels Fontanet i conèixer l’època en què van viure.
Un altre objectiu era poder aplegar tots els documents, fotografies, vivències i ‘historietes’ en un sol lloc, un llibre fet pels Fontanet i que parlés dels Fontanet. El darrer objectiu era aconseguir que després de 101 anys d’haver marxat l’oncle a les Amèriques, els descendents dels Fontanet es tornessin a trobar i poguessin parlar de tots aquells records, que a causa de la distància, dels anys i de les circumstàncies mai havien pogut compartir. Aquests quatre objectius estan recollits en aquest petit projecte que és la suma d’esforç, ganes, dedicació i una gran afecció per la història.

 

Metodologia:

El mètode que vaig seguir per portar a terme el meu projecte és senzill, però em vaig haver d’organitzar bé. En primer lloc vaig realitzar un ampli treball de camp, que abastava, per una banda, les fonts orals (el testimoni de la meva besàvia, el seu germà, la Mitzi Fontanet Ruíz, cosina petita de la besàvia i altres familiars, que em facilitaren molta informació, fotografies …) i, per altra les fonts escrites(consulta a arxius civils, parroquials i episcopals). Cal esmentar, per la seva importància, l’existència de dotze cartes enviades pels Fontanet Ruíz des de Xile, que expliquen les vivències de l’oncle.
Després vindria l’hora d’escanejar els documents i les fotografies. Una altra feina important va ser la de transcriure les cartes esmentades i realitzar un arbre genealògic que inclogués tota la família Fontanet. Vaig elaborar un índex inicial del treball, que vaig anar retocant a mesura que aprofundia en la recerca.
Després ja vingué la tasca de redacció de cadascun dels apartats del treball, fins arribar, per últim, a les conclusions.

 

Conclusions:

Al realitzar aquest treball m’he adonat de la importància que té el fet de mantenir viva la memòria històrica a través de les converses que podem tenir amb la gent gran.
Un altre element que cal valorar és l’interès per guardar les pertinences de les generacions passades, que ens parlen d’una època i ens ajuden a comprendre com devia ser la vida en les societats que ens han precedit.
A través dels testimonis recollits ens n’adonem de com n’era de dur tirar endavant una família. La vida dels Fontanet va ser de molt treball i austeritat, com la de tantes famílies pertanyents a l’estament popular. La família Fontanet menjava gairebé sempre el mateix: guixes, patates, mongetes…, regat amb un rajolí de vi.
La Guerra del Rif va marcar la vida d’aquesta família, com la de moltes. L’estiu de l’any 1912 en Lluís Fontanet, amb 21 anys, va haver de marxar de casa, deixant enrere la família, els amics i el treball, per tal d’escapar-se de la lleva. La iaia Ventura va haver de viure la partença del seu fill i ja mai més no el va tornar a veure.
Les cartes de l’oncle traspuen la nostàlgia de l’emigrant. El sentiment d’enyorança és ben present en totes elles i també el profund desig de reveure els seus, l’anhelat viatge que no va arribar mai. Repetides vegades posposat per les circumstàncies. Però aquell viatge pendent, el van poder realitzar, finalment, la seva filla Mitzi i la seva néta Paula , el mes de juny del 2013.


Compartiu aquest projecte