Treballs premiats

Urbanisme en femení: Barcelona-Chicago

Urbanisme en femení: Barcelona-Chicago

Detall

Àmbit temàtic: ENGINYERIA I ARQUITECTURA
Edició: Premiats 2018

Centre: Institut Joan Boscà, Barcelona

Autora: Xènia Bellet i Navarro

Nivell educatiu: Segon de batxillerat

Tutor: Josep Maria Descarrega Bardeny


Compartiu aquest projecte

Objectius

Sóc dona. La meva mirada sobre el món em fa qüestionar valors i aspectes de l’organització de la societat occidental que considero incoherents i discriminatoris.

En primer lloc, determinar com la democràcia es fonamenta no sols en el grau de participació sinó també en la capacitat de plantejar i assumir punts de vista diferents que incloguin totes les ciutadanes i ciutadans. D’aquesta manera es poden incorporar plantejaments i atendre necessitats diferents de les originades per la visió de superioritat androcèntrica.

En segon lloc, demostrar que la igualtat únicament esdevé efectiva quan s’adapta equitativament. I es fa realitat no en l’acceptació d’una distribució determinada de rols en un model de societat patriarcal, sinó en un nou model inclusiu de la visió de gènere.

L’objectiu final és la validació de la hipòtesi: Les ciutats que incorporen la perspectiva de gènere al seu urbanisme són més accessibles, més diverses i més segures. I veure si aquesta hipòtesi es compleix a Barcelona i a Chicago, per a determinar quina d’aquestes dues ciutats ha assolit un major grau de transversalitat en el seu urbanisme de gènere.

Metodologia

He partit de les idees d’urbanisme feminista de l’arquitecta Zaida Muxí i del Col·lectiu Punt6. El treball de camp m’ha portat a viatjar sola deu dies a Chicago. També he recopilat dades mitjançant un qüestionari adreçat a habitants d’ambdues ciutats. He viscut l’experiència universitària participant en la Jornada ‘Ciutats i dones: les polítiques de ciutat des d’una perspectiva de gènere’ de la UMP, al CCCB. I estudiant la ciutat de Barcelona, en especial Les Corts i Sants-Montjuïc.

El treball analitza en la primera part com l’urbanisme feminista planteja una ciutat pensada per a la vida quotidiana, multifuncional, de mobilitat sostenible,participativa, amb espais públics de qualitat, segurs i convivencials.

En la segona part estudia les ciutats de Barcelona i Chicago des de la perspectiva de gènere, analitzant aspectes de mobilitat i accessibilitat, equipaments i serveis de proximitat, seguretat, habitatge i representació, a partir de l’experiència personal  i d’enquestes.

Conclusions

Barcelona ha implantat en la seva política municipal mesures d’urbanisme des de la perspectiva de gènere: l’ ideari polític feminista del partit del govern municipal, el disseny mixtificat d’usos de la ciutat, i una xarxa viària que afavoreix cada cop més al vianant en detriment del vehicle. Igualment presenta centralitats diverses i la equitat en la distribució d’equipaments per tots els Districtes. Chicago no té implantada una política municipal des de la perspectiva de gènere. Políticament la preocupació sobre la discriminació i la igualtat es refereixen a les minories ètniques, i en el seu cas, pel que fa al sexe, al col·lectiu LGBT.

El disseny de la ciutat és un exemple  de zonificació, amb una gran diferenciació i especialització dels usos. Es combina amb una única centralitat i amb una gran extensió sobre el territori,  que provoquen una gran despesa de temps i energies en els desplaçaments forçats, i dificulten la vida quotidiana. Barcelona millora respecte de Chicago l’accés a una alimentació saludable i un grau de seguretat més elevat, ha recuperat l’urbanisme de proximitat. Ambdues ciutats compareteixen la la preservació dels seus barris. Chicago ha continuat amb els grans parcs urbans. No ha aconseguit trencar la degradació urbanística d’alguns dels barris del Sud de la ciutat. El transport públic de Barcelona presenta una gran flexibilitat, densitat i facilita els desplaçaments.El transport públic de Chicago resulta menys flexible, menys còmode, més lent i amb problemes de seguretat.  Valido la hipòtesi que la ciutat de Barcelona ha incorporat més que Chicago la perspectiva de gènere i per això és una ciutat més diversa, accessible i segura (i m’atreviria a dir, més humana).