Treballs premiats

Ús de la genètica per a la identificació i classificació d’espècies: El cas del Diplodus sargus

Ús de la genètica per a la identificació i classificació d’espècies: El cas del Diplodus sargus

Detall

Àmbit temàtic: BIOLOGIA MOLECULAR, BIOQUÍMICA
Edició: Premiats 2018

Centre: Institut Les Corts, Barcelona

Autora: Georgina Jia Puig Sanchez-Hermosilla

Nivell educatiu: Segon de batxillerat

Tutors:  Xavier Santos Santiró


Compartiu aquest projecte

Objectius

El treball tracta el problema en la confusió entre espècies que podrien ser la mateixa amb fenotips diferents o tractar-se de dues espècies. Partint del cas del Diplodus sargus, on s’observen comportaments diferents en el període de reproducció, centraré l’objectiu del treball en poder determinar si estem tractant d’una o dues espècies.

A partir d’aquí es plantegen dues possibilitats. Si pertanyen a la mateixa espècie hi haurà la hipòtesi de que aquesta diferència es degui a causes externes ambientals o a un cas de polimorfisme.

Si els dos grups no pertanyen a la mateixa espècie, consideraré la possibilitat d’una confusió entre dues espècies degut a la seva semblança morfològica o que una espècie pròxima i similar  hagi colonitzat la zona del Diplodus sargus.

Per tant, amb aquest treball pretenc aplicar la genètica com a eina per identificar espècies.

D’aquesta manera, serà possible entendre el paper que hi té en aquest procés i es podrà demostrar la seva eficàcia.

 

 

Metodologia

Per a la realització d’aquest estudi, s’han analitzat divuit mostres de les quals la meitat pertanyien a individus nascuts al març i l’altra meitat del maig, els dos períodes de reproducció. Les mostres procedeixen de diverses localitats i totes van ser capturades en el mateix hàbitat.

El procés per a seqüenciar el gen COI de les mostres s’inicia amb  una extracció d’ADN del teixit, que era un tros de la cua. A continuació es realitza l’amplificació mitjançant la tècnica PCR i es comprova el seu èxit amb una electroforesi en gel d’agarosa. Després es neteja per a purificar l’ADN amplificat i s’envien les mostres a seqüenciar. Un cop rebuts els resultats, queda determinada la seqüència de bases d’un determinat fragment d’ADN. En aquest cas, és d’uns 800 parells de bases del gen COI.

Per a afirmar si totes les mostres pertanyen a individus de la mateixa espècie, es realitza una comparació de les seqüències mitjançant una alineació amb el programa BioEdit, que permet l’alineament i manipulació de seqüències.

Per comprovar si les mostres són de Diplodus sargus es pot fer mitjançant el GenBank, una base de dades que proporciona la seqüència del gen d’interès per a que la puguis alinear amb les altres, o el BLAST, programa que troba regions de similitud entre seqüències i comparant amb la base de dades permet identificar una espècie.

Conclusions

Un cop obtinguts els resultats, aquests em van portar a qüestionar-me més preguntes i replantejar-me noves coses. Durant el treball van sorgir certs obstacles, ja que en la part pràctica de laboratori no totes les parts del procediment van tenir èxit a la primera, però finalment tot va sortir correctament.

He partit d’un cas en que es creia que una sola espècie en realitat podria ser dues, però també podria donar-se una situació inversa, dues espècies semblants que aparenten la mateixa. Ambdós contextos poden ser resolts mitjançant la genètica, que a vegades resulta ser la única manera per arribar a la diferenciació o identificació d’espècies, ja que afirma sobre quina o quines espècies estem tractant. A més a més, el procés d’anàlisi de l’ADN que permet comprovar-ho no és molt complex. Tot i això, un cop confirmat que dos individus pertanyen a espècies diferents, identificar-les i classificar-les va més enllà del que la genètica pot arribar.

Es conclou doncs, que la genètica sí que ens assegura la diferenciació i identificació d’espècies, detallant a la vegada tot el procés que m’ha permès demostrar-ho mitjançant la seqüenciació del gen COI d’una espècie en concret. Per tant, s’ha assolit l’objectiu principal i he aconseguit respondre a la pregunta que dóna forma i sentit al treball, la qüestió sobre l’existència de dues espècies o una sola i les causes que donen lloc a aquesta confusió.