Treballs premiats

Utopies Contemporànies: Diferenciació entre anti-utopies i distopies en la seva relació amb el context històric

Utopies Contemporànies: Diferenciació entre anti-utopies i distopies en la seva relació amb el context històric

Detall

Àmbit temàtic: FILOSOFIA
Edició: Premiats 2016

Centre: Institut Carles Vallbona, Granollers
Autor/s autora/es: Cèlia Rodríguez Pérez
Nivell educatiu: Segon de batxillerat
Tutors/es: Xosé Manuel Díaz Fouces


Compartiu aquest projecte

Objectius

Els objectius en el meu treball de recerca són:
-Trobar una relació ‘causa-efecte’ entre la por cap un futur possible de la distopia i la situació històrica en la que va ser escrita.
-Buscar arguments sòlids en la història del gènere utòpic per poder diferenciar els gèneres de la anti-utopia i la distopia.
-Descobrir la causa històrica de per què en un determinat moment es van deixar d’escriure utopies i es van començar a escriure anti-utopies, és a dir, tot el contrari.
-Utilitzar la crítica de Karl Popper cap a La República de Plató i a les utopies com a ‘societat tancada’ per a criticar a les noves anti-utopies.

Metodologia

En el meu treball de recerca defensaré el meu punt de vista sobre l’evolució del gènere distòpic mitjançant la seva relació amb el context històric en el que s’esdevé. Per això he triat una sèrie d’obres, tant utòpiques (per entendre els orígens de la distopia) com distòpiques, i les he analitzat buscant, mitjançant entrevistes, articles o assajos dels propis autors posteriors a la seva obra, per relacionar-los amb fets històrics i la sensibilitat dels autors que van influir en les seves distopies.

Conclusions

Amb la meva investigació he pogut donar resposta a les meves hipòtesis. Les meves conclusions són:
– La crítica de les distopies del segle XX concorden amb les histèries co?lectives del moment.
– La anti-utopia no deixa de ser una utopia però vist des del punt de vista negatiu, com a sistema social tancat i repressiu, segons el punt de vista que van adoptar els autors d’aquestes obres després de la posada en pràctica de les utopies polítiques durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. En canvi, la distopia forma part del gènere de la ciència ficció en la que no necessàriament es parla d’una societat utòpica i tancada, sinó que es desenvolupa i exagera un tret negatiu de la societat present en el futur.
– Des de La República de Plató a la cultura occidental s’han escrit utopies i durant diferents èpoques. Cap al final d’aquesta etapa de producció utòpica ens trobem amb la tipologia de la Utopia política moderna, és a dir, els idearis comunistes, anarquistes, feixistes, etc., difossos en els seus respectius manifests, pensats per posar-se en practica. Aquesta posada en pràctica desemboca en la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Munidal, on els intel·lectuals de l’època són testimonis de la fatalitat de les societats tancades.
– Si bé La República de Plató sí és sens dubte la llabor de la les utopies, i per tant dels feixismes segons Karl Popper, jo he pogut demostrar que aquests trets que mostra La República són només aplicables a les anti-utopies perque no deicen de ser utopies, però no en les distopies.